Reflexions dels inicis.

Després d’aquestes setmanes d’aclimatació crec que és el moment de fer una reflexió  personal, una tasca no gaire fàcil.

És per això que m’agradaria començar, per no ser gaire negatius, amb les meves capacitats o punts forts. O sigui, crec que se treballar a partir de les errades i dels obstacles en l’aprenentatge, ja que un error mai és una passa enrere, sinó, des del meu punt de vista, dos endavant. Perquè et permetrà tenir un ventall més ampli de possibilitats entre les que triar per quan et tornis a trobar en una situació de conflicte.

En Joni, l'amic de l'esmorzar.

Un clar exemple l’he pogut experimentar aquesta setmana, quan la mestra, després de jo haver observat repetidament el moment de l’esmorzar, em va encoratjar a portar-lo jo. Durant aquest espai de temps la mestra normalment fa servir una titella, en Joni, que demana als nens què han fet, què els toca per esmorzar, canta la cançó del  Bon profit  i demana ajudants per a portar l’esmorzar. Què va succeir? Doncs, que ho vaig fer tot menys cantar la cançó, perquè ho vaig oblidar. I què va passar? Que els mateixos nens m’ho varen recordar i la mestra em va ajudar a cantar-la. És un fall? Sí. Impossible de solucionar? No. Va ser un moment d’aprenentatge? Totalment.

D’altra banda, també hi ha punts febles o coses a millorar, com és tenir la capacitat d’incloure totes les diferencies. És a dir, crec que em resulta complicat incloure totes les particularitats dels infants i dels mestres en un mateix context, no perquè no ho respecti sinó perquè de vegades un no sap quin és el camí més correcte per conjuminar-ho tot i, realment, perquè un té una mica de por d’equivocar-se, no?

I ja, per acabar-ho d’arrodonir, vos explicaré quina és la meva por més particular: controlar la meva personalitat davant dels dilemes ètics de la professió. O sigui, hi ha moltes vegades que jo veig, des del meu punt de vista, una solució fàcil i eficaç a un problema i m’agradaria suggerir-la, però soc conscient que la gent sol funcionar a un ritme diferent al meu i l’he de respectar. D’igual manera que he d’entendre que no a tothom li són útils els consells quan aquets no són requerits.

És per tot això que crec que he de seguir treballant en el meu desenvolupament personal com a mestra i com a persona, doncs aquest és un llarg procés que no hauria d’acabar mai, ja que sempre hi ha coses noves que aprendre o millorar.

Les reunions, un altre tipus de tasca docent.

En aquestes dues setmanes hem assistit a dues reunions de claustre i una de cicle i és per a mi un tipus d’activitat nova, doncs no havia participant mai en aquestes tasques docents.

A la primera setmana podem dir que varem fer acte de presència a una de les reunions de cicle que porten a terme totes les setmanes les tutores d’infantil, la mestra de suport i la mestra d’Audició i Llenguatge. Doncs, en aquesta trobada la coordinadora de cicle havia previst redactar d’una manera més formal el projecte d’intracicle que estan realitzant ja des de principis de curs. És a dir, aquest projecte ja existia, anomenat anteriorment Racons Intracicle, mes el varen modificar i d’aquestes transformacions s’havien redactat alguns principis i objectius, però no el gruix del projecte. És per aquest motiu que les reunions de cicle, d’aquí endavant, es dedicarien a la revisió d’aquest document, a no ser que hi hagi altra tasca més urgent.

D’altra banda en aquesta primera setmana també varem poder assistir a la presentació d’una de les Bones Pràctiques, envers les matemàtiques, que està portant a terme el centre amb motiu de la seva nova incorporació al Projecte de Qualitat.

En aquesta exposició és feia també un petit resum sobre un dels cursos de formació per al professorat. Aquest tractava els processos que segueixen els infants per a entendre les matemàtiques des de la seva arrel. O sigui, ens informaren que, segons Jordi Segarra, els nens per poder entendre en un futur els conceptes de quantitat, nombre i/o poder resoldre satisfactòriament algun problema matemàtic de la vida quotidiana, abans han d’haver manipulat amb els objectes, representat i simbolitzat amb altres elements tot allò relacionat amb la quantitat.

Després d’aquesta explicació va sorgir un debat entre els professors sobre les diferents maneres que tenen els nens d’altres països d’afrontar els problemes matemàtics. Concloent que, era més útil fer d’aquesta diferència un motiu d’investigació que no pas un conflicte, ja que si els alumnes sabien arribar, amb els seus mètodes, a les mateixes solucions que nosaltres, no havíem d’insistir-los innecessariament en canviar la seva estratègia.

Un text que figura al passadís de l'escola.

I ja per acabar avui hem assistit a una reunió de claustre, on la directora ens ha explicat que durant aquest curs escolar el col·legi tornaria a participar en una de les proves del Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (IAQSE). Aquest qüestionari es realitza a alumnes de quart de primària, a les seves famílies i als seus professors, de manera que si l’alumne ve de casa amb un nivell sociocultural i en sortir de l’escola aquest nivell ha augmentat, vol dir que l’escola està realitzant una bona tasca.

És per tot això que amb aquestes tasques, que no són directament amb els infants, estic descobrint un altre tipus de feina docent, que pel moment no em desagrada mica.

El ritual d'entrada un moment especial.

El moment d’entrada i sortida és un moment molt important a l’etapa d’educació infantil, doncs és quan els nens passen dels braços dels pares a la companyia de la mestra i altres infants.

A la classe de "Les casetes", en el moment d’entrada, els nens i les famílies esperen a que la mestra els hi obri la porta i els saludi. Hi ha familiars que parlen amb la mestra mentre el nen es lleva la jaqueta i posa la motxilla al penjador i altres que són els mateixos pares qui ho fan tot. De manera que les famílies tenen les portes obertes a la classe i poden accedir-hi sense problema. El que, més o menys, tots tenen clar és que han de treure l’esmorzar de la motxilla i posar-ho a la capsa dels esmorzars, doncs després l’encarregat d’anar-ho a buscar entrarà tots els esmorzars sense que els nens hagin d’anar un per un a cercar la seva maleta. 

Seguidament els nens s’acomiaden dels pares i saluden a la mestra i en entrar a classe cadascú ha d’agafar el seu coixí, el qual es troba al racó de la biblioteca a una prestatgeria. A mida que cadascú va agafant el seu coixí van seient a l’estora, símbol del racó de l’assemblea, mentre esperen que tots els nens arribin i que la mestra rebi a totes les famílies.

Una vegada tots els nens estan seguts la mestra també ho fa i canten la primera cançó, titulada Bon dia. En ella els nens fan servir totes les seves extremitats: els peus, els braços, les mans, els dits, el cap, la boca, el nas, la llengua i les orelles. D’aquesta manera saluden a totes les parts i els hi desitgen un bon dia.

Tot seguit tots treuen el dit màgic, el fan rodar per sobre del cap i li tiren l’alé per agafar tinta màgica i començar a cantar la segona cançó, titulada: Dalt del cotxe hi ha una nina. Amb aquesta cançó es conten els nens que hi ha a la classe i es tria l’encarregat de passar llista. A aquest nen la mestra li va donant unes targetes on a una banda hi ha la foto del nen amb el seu nom i a l’altra una caseta dibuixada, de manera que si el nen no ha vingut es penja la targeta per el costat de la caseta i si sí ha vingut es penja pel costat de la foto. De tal manera que, la mestra dona la primera targeta a l’encarregat i aquest va en busca del nen de la foto, quan l’ha trobat li diu: “Bon dia (i el seu nom)”. Aquest nou nen s’aixeca i penja la seva targeta al plafó.A més hi ha que dir que aquestes targetes dels noms personalitzats han estat fets pels nens i les famílies durant la primera setmana d’acollida, per tant són elements molt significatius pels infants.  

                               

Després es passa al plafó del dia de la setmana, cantant la tercera cançó: Set són els dies de la setmana. Amb aquesta melodia la mestra pretén que els nens relacionin el dia en el que estam i el dia de la setmana, què és el que toca per esmorzar i quines són les tasques que realitzaran en aquella jornada. Ja que en haver-la cantat el nen encarregat posa al plafó les targetes relacionades amb tot allò esmentat anteriorment.

Així mateix en acabar es mira quin temps fa i per introduir aquest nou topic es canta la cançó del Pastoren, d’on vens? I el nen encarregat tria la foto que representa el temps que fa i la penja al plafó. 

Per tant, com hem pogut observar totes les accions es relacionen amb una cançó, però no per això els nens no s’expressen verbalment, doncs tot allò que fan ho han d’anar verbalitzant de manera que quan hem acabat tots aquests punts ja estan una mica més contents i volen compartir amb els altres companys i la mestra com es troben. O per exemple un esdeveniment especial, com que un dels nens té un conte nou d’animals del mar. Igualment, per expressar-se han d’aixecar la mà i no dir “jo, jo...”, sinó tapar-se la boqueta amb l’altre mà per a que res se’ls hi escapi. No obstant, si hi ha molts comentaris a fer i no dona temps, no passa res, els guardem al capet i després els podrem compartir.

Per tenir una imatge més visual del que ocorre a l'assemblea mireu a la columna de la dreta a l'apartat de "L'assemblea amb imatges".

Presa de contacte

Clicar a sobre per veure més gran.

 Primer dia de pràctiques al Col·legi Públic Sant Carles, situat a un dels municipis de la zona nord – est de l’illa. Estic a l’aula de P3 on hi ha 25 infants i el seu nom són "Les Casetes". I per a que vosaltres vos pugueu fer una imatge de quina és la política del centre vos deix aquí la seva carta de presentació, que són uns cartells que estan per tot el centre on s’explica quina és la seva missió i la seva visió de l’educació.

Clicar a sobre per veure més gran.

Avui ens han rebut amb els braços oberts i amb molta feina, jejeje. Esper que sigui una experiència diferent de la qual pugui aprendre moltes coses.

Prompte vos aniré contant més anècdotes.