Els informes.

Avui he pogut assistir a una entrega d’informes a una de les famílies. En ella he observat que la mestra primer feia comentaris verbals a la mare, fent referència a esdeveniments o actituds del nen en situacions concretes.

Aquestes observacions sempre eren explicades i contextualitzades, de manera que els familiars poguessin entendre la rellevància d’elles, a més de comparar-los amb les actituds del nen a principi de curs. És a dir, es feia especial menció a l’evolució, com per exemple que a principi de curs li costava molt menjar sense embrutar-se i embrutar als companys, però que ara ja sap alimentar-se assegut i sense fer cap desastre, o que quan té un problema ja té prou confiança per explicar-li a la mestra. O sigui, des del meu punt de vista, la primera intenció de l’educadora era fer sentir bé als pares informant-los de tots els avanços que ha fet el nen.

Després han comparat comportaments de casa i l’escola, per resoldre alguns dubtes de la mare i han seguit amb una menció dels ítems més destacables de la fulla d’avaluació. De manera que tot allò que pogués suscitar algun dubte, amb les observacions o matisos de la mestra quedés resolt. Doncs, l’informe que se’ls hi entrega consta de quatre parts (adaptació, coneixement de l’entorn, coneixement de si mateix i llenguatges) i a cadascuna hi ha un nombre d’ítems, els quals es contesten amb les variables: sempre, quasi sempre, de vegades, mai i quasi mai. Així que és obvi que contestar una pauta com “respecta les normes” amb un “de vegades” és bastant ambigu i requereix d’una explicació.

I per finalitzar la tutora ha demanat les impressions dels pares envers alguns temes, com el reconeixement de les lletres, ja que és allò darrer que han treballat. Cosa que li ha donat peu per contar quines són les fases que segueixen els nens en l’aprenentatge lecto-escriptor, per a que així la família entengués perquè el nen ha deixat de fer gargots per passar a fer boles amb palitos i algunes lletres, sobre tot les del seu nom.

Ha estat un espai de temps curt però on he entès la rellevància d’una comunicació sana i constant amb les famílies, per a que així elles estiguin tranquiles i entenguin la importància de les primeres adquisicions.

El pati.

Els infants de tres anys poden anar al pati del parc o al pati del bosc, depenent de les seves demandes o de la decisió de la mestra, sense seguir cap tipus de criteri visible.

Normalment van al pati del parc on hi ha dos espais: l’arener i els gronxadors estàtics. A més, quan estan a aquest espai la tutora els hi treu pales i cubs per a jugar amb la sorra i motos de plàstic per a jugar a la part pavimentada. Aquí, dia sí i dia també, hi ha baralles per la possessió de les motos a no ser que la mestra decideixi no treure-les, per no sentir-los queixar-se constantment.

Moment de conflicte amb les motos.

No obstant, quan ha plogut i la sorra està humida o quan els nens ho demanen van al patí del bosc on no tenen cap tipus de material, però on, majestuosament, tenen menys conflictes i juguen a coses molt diverses.

Personalment, després de pensar-ho molt, he arribat a la conclusió que quant més estris innecessaris els hi donem més minva la seva imaginació i es deixen emportar pels patrons consumistes i possessius que reben de la societat.

En altres paraules, és realment preocupant que molts al·lots de tres anys no sàpiguen jugar a res si no és mitjançant amb un objecte, ja que és més o menys habitual que els infants d’aquestes edats no realitzin un joc en parella o col·laboratiu, però és alarmant que el fet de tenir un objecte els hi condicioni la seva acció. Doncs, és obvi que imaginació tenen, perquè quan estan al bosc se les tenen que enginyar amb el que troben.

Per a mi, realment és un motiu de reflexió, atès que em fa qüestionar-me moltes vegades el meu perfil ètic i totes les meves conviccions, per almenys intentar esbrinar quin podria ser el motor del canvi.

Piscina amb pares vs. autonomia

En la piscina es desenvolupen moltes capacitats i competències a més de ser un moment per compartir. Perquè per anar-hi hem d'anar amb autocar, on hem de cuidar del nostre company i cordar-nos el cinturó; al vestuari ens hauríem de llevar la roba i posar el banyador tot solets; i a la piscina fer cas al monitor i intentar no plorar.

Realment és una activitat molt completa per als nens de tres anys perquè aprenen i consoliden moltes adquisicions. Quin és el problema? El temps, ja que cada grup només té 15 minuts per canviar-se abans que entri el següent grup al vestuari i això fa que els pares que venen a col·laborar en comptes d’ajudar, ho facin tot sense donar temps a que els nens provin.

Des del meu punt de vista, potser la tutora hauria de ser més insistent en aquest aspecte, doncs hauria de recordar-los que la funció de l’adult en aquesta activitat és d’ajudant. A més de recordar-los que no només han d’assistir als seus fills i als amics dels seus fills, sinó a tots els nens de la classe.

Però aquí entrem en un conflicte, atès que la mestra és conscient de tot això perquè jo li he fet saber el meu punt de vista i ho comparteix, però no sap ben bé com dir-li això a les famílies.

Potser aquest fet, com comunicar informacions difícils als familiars sense fer-los sentir malament, seria una tasca important sobre la que reflexionar, no? 

Documentació.

Com ja sabeu la setmana passada vàrem anar a visitar la granja i férem moltes fotografies, per tant la tutora em va suggerir si volia fer jo el plafó de documentació. I li vaig dir que sí.

Així que la mestra em va passar totes les fotos que ella i la mestra de suport havien fet i les vaig ajuntar amb les que jo havia fet. A més, un dia, en un moment que érem quatre adults dins la classe, vaig aprofitar per anar a la sala d’ordinadors i cercar imatges relacionades amb la granja.

De manera que, durant el cap de setmana em vaig posar mans a l’obra. Vaig cercar paper contiu, cola, tisores i un bolígraf. Volia fer un plafó diferent, en el que sortissin imatges sobre la granja, fotos dels infants durant aquesta excursió i frases explicatives, però no volia crear una cosa massa espectacular, doncs la documentació que té la mestra a la classe era bastant sòbria i no volia que la meva destaques.

Per tant vaig acabar organitzant les imatges de forma cronològica i a cadascuna li vaig atorgar una frase i, de vegades, un dibuix. Voleu veure el resultat?

Psi - co - mo - tri - ci - tat.

Els dimarts són els dies que fem psicomotricitat a tres anys. El moment és després del pati. En aquest espai de temps els nens, abans de començar, van a l’aula i és relaxen, veuen aigua i fan pipi. Tot això, normalment ho organitza la mestra de suport mentre la tutora va al gimnàs a preparar la sala.

Quan arribem a la sala de psicomotricitat els nens van directes als bancs, es lleven les sabates i les jaquetes i van a seure al costat de la tutora, que està al terra, esperant amb els mitjons. En estar tots preparats la mestra, si escau, introdueix verbalment algun nou material i recorda la màxima norma: respectar als altres per a que tots estiguem contents.

Seguidament, comença amb un ritual en el que fa servir les síl·labes de l’activitat. Amb “psi” tots fem un gest afirmatiu amb el cap, amb “co” ens posem les mans prop de la boca per fer l’eco, amb “mo” fem un gest de córrer amb els braços, amb “tri” posem tres dits, amb “ci” tornem a assentir i amb “tat” ens tapem la cara amb les mans i traiem el cap. Després la mestra conta fins a tres i els hi dona la sortida per desfer la torre de seguretat.

Els nens juguen lliurement amb els materials, com: matalassos de diferents grossors, pilotes de diferents mides, mòduls de diverses formes i, depenen de la sessió, es posen cordes, xanques, teles o cèrcols. I de normal la mestra no intervé si no és per ajudar a solucionar un conflicte o per a incitar o expressar alguna acció verbalment. Un exemple és que l’altre dia un dels nens va crear un cercle amb dues mitges llunes, però ho va fer sense voler, i en adonar-se li va dir a la mestra: “mira un rodó com els de la classe”. Aquest havia reconegut una figura que havíem estat treballant a classe amb una activitat molt significativa per a ell.

Pel que he observat, la majoria dels nens fan un joc molt sensoriomotor i encara no s’endinsen en un joc simbòlic, encara que es pot observar com de tant en tant algun nen diu que juga a ser un monstre. És per aquest fet que quan es posen les teles no els hi fan molt de cas i s’estimen més jugar a estirar-se amb la corda, saltar sense parar a sobre dels diferents matalassos o mòduls i amuntegar aquestos.  

Quan ja porten una bona estona jugant, uns vint minuts, aproximadament, la mestre els hi dona el primer avís que informa que “en cinc minuts començarem a recollir”. Els nens l’escolten atentament, per tant en passar aquest temps i la mestra indicar que ja s’acabat el temps de joc ningú sol tenir pegues. Així els boixos se’n van als bancs, es lleven els mitjons, fan una boleta amb ells i es posen les sabates i la jaqueta, perquè una vegada estan llestos poden ajudar a la mestra de suport a recollir el material.

Per finalitzar la sessió, normalment la mestra els posa música per fer un temps de relaxació, els conta un conte o pinten un dibuix al que representen allò que han fet a la sessió.

En altres paraules, des del meu punt de vista són sessions bastant completes on es segueixen treballant les normes i les rutines i on s’intenta donar resposta a les necessitats psicomotrius dels infants, però potser s’hauria de treballar una mica més la darrera part, doncs sempre és important que els nens reflexionin sobre el què han estat fent i no només les vegades que es fa un dibuix.

Un nou racó: la granja.

Durant aquests darrers dies la mestra ha estat introduint paulatinament i de maneres diverses tots els elements de la granja per a crear tots JUNTS aquest nou espai.

Tot va començar el dia que un dels nens va portar un conte de la granja. En aquella jornada tots varem mirar el conte i en veure l’entusiasme que aquest tema presentava la mestra va decidir que ja era el moment de començar a elaborar el nou racó.

Així que, primer, va presentar els animals com una sorpresa, va tapar la capsa que els contenia i cada nen havia de ficar la mà a sota de la tela i treure un objecte. Totes els objectes extrets eren animals, de la granja o no, així que entre tots decidíem on vivien normalment els animalets que anaven sortint: a la granja, al circ, a la selva, ...

Un altre dia varem aprofitar els punts de llibre amb formes d’animals que havia creat una mamà per posar-los sobre plastilina i així poder-los fer servir com a titelles per al nostre futur racó. I, abans de començar el joc per racons, la mestra va presentar l’edifici de la granja i les seves parts.

A més, com ja sabeu ahir varem anar a visitar una granja de veritat, per tant vàrem aprofitar per demanar als grangers palla de veritat i així fer el nostre racó més real.

Ara ja només ens quedava cercar alguns pots per poder posar aigua dins i que així els nostres animals la tinguessin per a beure i establir les normes del nou racó. Per a aquest fet em necessitat incorporar un element nou: l’escombra i el recollidor, per a no deixar brutor pel terra en haver jugat.

A més a més, aquest dies també hem incorporat una nova manera d’anar als racons. Doncs, els nens ja han entès que són un espai on es pot anar a jugar en determinats moments i que a cada zona hi ha unes normes. Així que hem posat al costat del nom de cada racó una cartolina amb el nombre de velcros indicant el nombre de nens que poden entrar a l'espai, de manera que cada nen agafarà el seu nom i l’aferrarà a la veta adherent del racó que vulgui anar, però si tots els velcros estan plens vol dir que a aquell racó ja no hi pot anar ningú més.

Aquí vos deix el procés amb imatges per a que ho pugueu veure millor.

A la granja aprenem tots.

Avui hem anat d’excursió a la granja ecològica de Can Pere Musson i hem pogut veure arbres que fan fruita com el cirerer, plantes que en posar-les al menjar donen un gust especial com la menta i molts animals com: porquets, ovelles, conills, gallines, vaques i bous. A més, ens han explicat com es planten les herbes que mengen els animals i quan es poden plantar les plantes que mengem nosaltres. I inclòs ens han deixat escampar les llavors del blat per allí on acabava de passar el tractor.

Tot això ho hem fet amb la companyia de la mestra de "Les casetes", la mestra de suport i tots els treballadors de la granja.

Però hem tingut algun conflicte.

Un regal de Can Pere Musson

Després d’un parell de setmanes amb el grup m’he adonant que tots els nens són diferents i que potser la mateixa tècnica no serveixi amb tots i avui ho he posat en pràctica. Hi ha algun nen que és més tossut que la rest i quan se li fica una cosa al cap o no se li fa el cas que ell demana s’enfada i potser fa un espectacle, però aquest es pot aturar si s’actua a temps. Doncs això ha set el què he fet jo.

El nen s’ha enfadat perquè una de les mestre li ha llevat les pedres amb les que estava jugant i quan ha estat l’hora de fer la fila per anar a veure les plantes ell no ha volgut donar la mà al seu company. La mestra ja estava cansada de fer-li el gust així que li ha advertit que si no es posava a la fila no podria visitar els animals, però aquest avís li ha fet de lluny i sense mirar-lo als ulls així que ell no li ha fet cas.

Quan la fila ja estava caminant jo m’he apropat a ell, m’he posat a la seva altura i li he pujat la barbeta per a que em mirés als ulls. Llavors li he demanat si ell volia veure la granja, ha tardat una miqueta en contestar, però al final ha assentit amb el cap. Per tant, jo li he dit, doncs has de donar-li la mà al teu company i has de fer cas a la mestra, perquè sinó no podrem veure els animals i li he oferit la meva mà. Després, d’uns segons ell l’ha acceptat i a anat a fer la fila.

Potser, tot això és una tasca insignificant, però per a mi, que ja no sabia de quina manera havia d’actuar amb aquest nen, ha suposat un alleujament i m’ha fet agafar forces per seguir endavant.

Per veure les fotos d'aquesta excursió mireu al marge dret.