Els informes.

Avui he pogut assistir a una entrega d’informes a una de les famílies. En ella he observat que la mestra primer feia comentaris verbals a la mare, fent referència a esdeveniments o actituds del nen en situacions concretes.

Aquestes observacions sempre eren explicades i contextualitzades, de manera que els familiars poguessin entendre la rellevància d’elles, a més de comparar-los amb les actituds del nen a principi de curs. És a dir, es feia especial menció a l’evolució, com per exemple que a principi de curs li costava molt menjar sense embrutar-se i embrutar als companys, però que ara ja sap alimentar-se assegut i sense fer cap desastre, o que quan té un problema ja té prou confiança per explicar-li a la mestra. O sigui, des del meu punt de vista, la primera intenció de l’educadora era fer sentir bé als pares informant-los de tots els avanços que ha fet el nen.

Després han comparat comportaments de casa i l’escola, per resoldre alguns dubtes de la mare i han seguit amb una menció dels ítems més destacables de la fulla d’avaluació. De manera que tot allò que pogués suscitar algun dubte, amb les observacions o matisos de la mestra quedés resolt. Doncs, l’informe que se’ls hi entrega consta de quatre parts (adaptació, coneixement de l’entorn, coneixement de si mateix i llenguatges) i a cadascuna hi ha un nombre d’ítems, els quals es contesten amb les variables: sempre, quasi sempre, de vegades, mai i quasi mai. Així que és obvi que contestar una pauta com “respecta les normes” amb un “de vegades” és bastant ambigu i requereix d’una explicació.

I per finalitzar la tutora ha demanat les impressions dels pares envers alguns temes, com el reconeixement de les lletres, ja que és allò darrer que han treballat. Cosa que li ha donat peu per contar quines són les fases que segueixen els nens en l’aprenentatge lecto-escriptor, per a que així la família entengués perquè el nen ha deixat de fer gargots per passar a fer boles amb palitos i algunes lletres, sobre tot les del seu nom.

Ha estat un espai de temps curt però on he entès la rellevància d’una comunicació sana i constant amb les famílies, per a que així elles estiguin tranquiles i entenguin la importància de les primeres adquisicions.