Un claustre sobre la felicitat.

Avui el claustre estava dedicat a la felicitat. Més concretament per compartir aquelles impressions dels alumnes sobre com podem aconseguir, entre tots, situacions més felices a l’escola. Però abans de compartir allò que havien dit els representats de cada grup envers això, la directora ha explicat que, segons la seva opinió, no podíem pretendre que els alumnes reflexionessin sobre aquest tema tant complex sense haver-nos aturat nosaltres a fer-ho. Així que ha proposat que cadascú escrigués a un paper allò que, segons cadascú, un mestre necessita per ser feliç a l’escola. De manera que l’equació quedava: MESTRE + FELICITAT = ....

I al final una de les mestres ha llegit tots els papers en veu alta, quedat reflectit que allò més important per als mestres del CEIP Sant Carles és la tranquil·litat, el suport dels companys, el recolzament dels alumnes i la no imposició d’un currículum tancat per tal de tenir felicitat a l’àmbit escolar.

Els escrits dels mestres envers la felicitat.

I ara, una vegada a casa, un s’atura a pensar i es pregunta: això ho deuen fer tots els mestre? (El fet d’aturar-se a reflexionar). I al claustres, es pren tanta consciència de la importància de la implicació de tots els mestres en una mateixa tasca? I després de portar-la a terme, s’aturen a valorar-la?

La meva opinió és que si ni tants sols es fa a la universitat, el fet d’escolar als alumnes i les seves opinions com a subjectes que viuen de prop els canvis i els processos, com podem fer entendre a la resta de la societat que allò que pensen i veuen els nens és tant important com el que pensem nosaltres, només que des d’un altre punt de vista? 

Les famílies ens acompanyen a veure el terrissaire.

Avui “Les Casetes” han fet una sortida per anar a visitar un terrissaire que es diu Adrià i té el seu taller molt prop de Vila. Allí ens ha mostrat el seu taller on tenia un torn, que feia girar amb el peu, on posava el fang per fer les peces. A més ens ha ensenyat com fer un plat, una tassa, l’ansa d’aquesta, un cosiet i una vidriola en forma de porquet, amb orelles i tot. Després ens ha explicat que per a que les peces quedessin fortes s’han de ficar dins un forn i ens l'ha mostrat, podent observar que aquest era molt més gros que el de casa nostra.

Finalment ens ha portat a la seva botiga i allí hem pogut comprar un cosiet per a cada nen i tot això amb la companyia de dues mamàs, la tutora i la mestra de suport.

És per això que aquest  temps, més després l’estona que hem tingut per anar al parc de Vila, ha estat un bon espai per a compartir impressions amb les famílies i que elles pogueren veure com de complet pot arribar a ser un dia a l’escola, doncs han estat amb nosaltres des de l’assemblea fins l’hora de sortir. Per tant, han compartit amb nosaltres el “Bon dia”, el moment de fer fila, el viatge amb bus, la trobada amb el terrissaire, l’esmorzar, el joc al parc, la tornada i la sortida.

N'Adrià ens explica coses del seu ofici.

En la meva opinió aquest moment compartit és molt enriquidor per a la mestra, per als nens i per a les famílies que ho viuen, ja que, com ha dit una de les mamàs, poden veure com es comporten els nens en societat, com saben dir “Bon dia” quan entren a un lloc, com es mengen el menjar sense queixar-se perquè saben que fins acabar-ho no podran jugar, etc. En altres paraules, les famílies s’adonen que els seus fills poden fer qualsevol cosa i que són tant tossuts com es poden arribar a posar a casa.

Per veure més fotos aneu a la columna de la dreta, a l'apartat de "Anem a veure el terrissaire".
Esper que vos agradin.

Els dimecres mengem fruita, i...

Els dimecres mengem fruita, i sabeu què fem amb les pells? Les donem a les gallines, doncs el tercer dia de la setmana li toca a la classe de “Les Casetes” alimentar a les mascotes de l’escola.

Això ho fem després del pati i abans de descansar, doncs en fer la fila per tornar a classe la mestra tria a cinc encarregats: un agafa la bossa de les escombraries de l’orgànic de la nostra classe, un altre la de la classe de “Les Granotes” (5è d’EI, grup A), un altre la de la classe dels “Avios” (5è d’EI, grup B), el quart li demana la clau del galliner a la tutora d’aquest darrer grup i el cinquè s’encarregarà d’agafar els ous, si n’hi ha. Així ja estem llestos per pujar al pati del bosc i apropar-nos al galliner.

En arribar al indret mencionat, tots els nens es posen al voltant de la gàbia, mentre els encarregats fan la seva funció: el de la clau obri la porta, amb ajuda de la mestra, i els del menjar entren dins per buidar el contingut de les bosses. A més a més, entre tots mirem si tenen blat i aigua i intentem trobar els ous, doncs no sempre les gallines posen els ous al mateix lloc. Quan els albirem li diem a l’encarregat dels ous, ell els agafa i sortim fora. Una vegada estem fora, tornem a fer fila i: l’encarregat de la clau torna aquesta al seu lloc, els del menjar tiren les bosses al contenidor groc i el dels ous els porta a la classe dels “Ànecs” (6è d’EI, grup A), doncs la tutora del grup és l’encarregada de fer la venda entre els professors.

Després de llegir totes les tasques que poden arribar a fer els nens amb el galliner i la satisfacció que els aporta realitzar una tasca d’aquestes característiques, com és tenir cura dels animals, no penseu que és un projecte innovador?

Potser algú pensa que això no està a l’abast de totes les escoles, però segons expliquen les mestres crear un projecte com aquest no necessita més que: energia i ganes per portar-ho a la pràctica, gallines i pares o altres adults que vulguin col·laborar en la creació del galliner. Al meu parèixer no és tant complicat.

Personalment...

Sembla que el temps altera als nens i això es nota en l’ambient, en la seva actitud. Últimament estan molt moguts i no fan molt de cas, no se si és perquè a mi no em tenen tant de respecte com a la tutora o perquè simplement les situacions no són les més idònies. És per això que m’he dedicat a analitzar aquests moments, com per exemple l’entrada o la sortida. Ells semblen tenir molt clar què és el què ve abans i què ve després, doncs si et saltes alguna cosa ja t’ho estan recordant, però en canvi si qui s’ho salta és la tutora, no li recorden. Un clar exemple és a l’assemblea del mati, ella sempre fa el bon dia i miren juntament qui ha vingut, però no sempre ho fan de la mateixa manera, igual que tampoc miren sempre el temps o recorden el dia de la setmana.

Per mi això és molt important, doncs els ajudes a consolidar conceptes i a situar-se en el temps, però potser jo li done molta importància, no? És a dir, a mi m’agrada que sempre cantem tots junts la cançó del bon dia, la del pastoret per saber el temps que fa, la dels dies de la setmana per saber que toca menjar i fer, etc., però tal vegada m’hauria de conscienciar que si no és fa no passa res.

No obstant, pens que aquesta inestabilitat en les accions és la que els altera, a més del temps, es clar. O sigui, no vull dir que el fet de no cantar una cançó els alteri, sinó que realitzar moltes activitats de forma no massa organitzada és el que els produeix descontrol.

En altres paraules, amb la presa de contacte de la vertadera tasca del mestres és quan es comença a crear el seu perfil docent, observant la realitat i agafant allò que li agrada i el que no del que esta vivent, no? 

Sant Carles a través dels ulls de “les casetes”.

Aquest és el títol del projecte que hem començat a redactar aquestos dies i neix gràcies a la capacitat d’observació tant diferent que tenen els infants. És a dir, com tots sabem els nens entenen el món que els envolta d’altra manera, bàsicament perquè el miren des d’una altra perspectiva, amb uns altres ulls i aquest és l’objecte d’estudi d’aquesta nova iniciativa, però centrant-nos amb el nostre poble: Sant Carles.

Per programar-ho hem necessitat prop de tres sessions, una per decidir el tema, d’entre altres no tant atraients; una segona per determinar els moment de la setmana per fer-ho (els dimecres abans del pati), la durada en sessions (tres, dos excursions i una reflexió) i què és el que observarem (l’església, les oliveres, la font i el carrer peatonal); i una darrera per organitzar cada sessió en parts (anar fins al poble, pati, activitat i tornada). A més a més, avui hem comunicat a les famílies aquesta sortida i els hem demanat ajuda. I tot això ha quedat registra per escrit per a que la mestra pugui fer el document formal que fonamenta aquesta proposta.

Igualment, hem decidit que, per a que les famílies entenguin la importància de l’activitat, anirem recollint fragments de converses entre els boixos i farem fotografies per després fer un llibret per a cada nen i així, també, tenir recursos per crear un futur plafó de documentació.
Per seguir llegint anar aquí.

Exposició setmana cultural

Després de tota la feina de la setmana cultural i en haver passat la Pasqua, tots els mestres dediquen l’hora exclusiva del primera dia de tornada a organitzar la sala d’ordinadors. I, amb algunes mostres del material creat pels alumnes, convertir-la en una exposició que deixi veure, a qui es passi per l’escola, què és el que es pot arribar a fer amb una mica d'imaginació, temps i molt d’entusiasme.

En altres paraules, aquesta mostra és un clar exemple del que fan els nens i de tot el que poden aprendre. De manera que les famílies podrien conèixer el que es realitza al centre amb una bona difusió, doncs l'exposició és un bon recurs comunicatiu, però, en la meva opinió, no s'ha donat a conèixer aquesta iniciativa ni amb notificacions escrites ni amb comunicació verbal, només a infantil amb la pissarra que tenen a l'entra de l'aula. No obstant, és una llàstima que la resta de cursos no li donin la importància que es mereix perquè és un gran recurs per a que les famílies valorin de veritat el que es fa a l'escola.

Setmana cultural.

Al CEIP Sant Carles, abans de Pasqua, es realitza una setmana cultural (els tres dies abans de Dijous Sant) on es tracta un tema concret triat pel claustre, mitjançant tallers intercicle. Enguany la temàtica han estat Les dones inventores i les seleccionades han estat: M. Montessori, M. Curie i C. Payne, una per cada dia.

Assemblea de grans i petits.

Durant aquells dies es varen fer moltes activitats relacionades amb allò descobert per cadascuna de les dones; per la Montessori, els mètodes i estratègies educatives amb els seus materials; per na Payne, una astrònoma que descobrí que les estrelles estaven compostes bàsicament d’hidrogen, es tractaren els planetes o les constel·lacions; i per na Curie, que descobrí nous elements com el radi i la radioactivitat, es tractà el cos humà mitjançant radiografies o fets semblants.

Realment varen ser unes jornades diferents i molt interessants on poguérem observar com interactuaven infants de tres anys amb nens de quatre, cinc, sis... fins a dotze anys. A més vaig poder presenciar la importància i la utilitat del fet que els boixos grans tinguin cura dels petits, doncs els havien d’anar a cercar a la seva classe pel matí i tornar-los al mig dia, o com els grans aprenien de les rutines dels petits, com és el moment del descans per a calmar les energies després del patí, o simplement el fet de compartir tasques i repartir-les per aconseguir una fita comú: aprendre tots junts per poder-ho plasmar a un plafó, els quals es mostraren a una exposició (veure entrada).

Tots feim descans.

Potser aquesta activitat sembla massa diferent, molt difícil de portar a la pràctica o no se com definir-ho, però en veure com els mestres de diferents nivells i àrees col·laboren junts durant setmanes, viure en primera persona el nerviosisme de si l’activitat serà massa fàcil per als grans o molt difícil per als petits, cercar tasques alternatives per a tots, etc. Tot això és realment un exercici de pedagogia que hauria de viure qualsevol mestre, doncs ajuda a valorar molt més qualsevol tasca i a més ajuda a tots a sortir de l’ensopiment de la vida diària.

Reconducció.

Cada sessió de psicomotricitat és diferent igual que cada nen.

Durant aquest mes que he estat a l’escola mai havia vist a una de les nenes jugar a les sessions de psicomotricitat, cosa que tenia una mica preocupada a la mestra. Perquè, no és que fes un joc més tranquil, sinó que directament es passava tota l’hora asseguda a un banc mirant com els altres nens jugaven i quan era l’hora de recollir, llavors es posava ella a jugar.

La tutora i jo havíem comentat que potser es tractava del soroll, ja que en aquella aula hi ha molta remor i la nena és molt i molt sensible, que no tranquil·la. Així que l’educadora va decidir que a la reunió amb els pares, quan venguessin a recollir l’informe, parlaria amb ells.

Avui, que ja hem tornat de les vacances de Pasqua i que la mestra ja havia parlat amb els pares, la docent i jo estaven comentat què fer. Doncs, els pares havien suggerit posar-li taps de silicona, però pensavem que si ho fèiem així, tal vegada, sempre n’hauria de portar. I l’altra opció, que suggeria la mestra, era tallar la sessió de psicomotricitat als cinc minuts i començar a recollir i quan la nena comences a jugar, reprendre-la per a la resta de la classe. No obstant, aquesta opció, a mi no m’agradava, perquè era massa perjudicial per a la resta, doncs els hi tallaven el joc sense sentit.

Així que, disposades a posar-li els taps, com a millor opció, al moment que els nens s’estaven llevant les sabates i posant-se els mitjons, ens adonem que la nena també ho esta fent i que estava disposada a començar a jugar amb els altres, sense cap tipus d’intervenció nostra. És a dir, hem hagut de reconduir la nostra actuació, doncs sembla que els pares havien parlat amb ella i això l’havia donat seguretat per a actuar amb normalitat durant la sessió de psicomotricitat.

No és realment impressionat com pot canviar tot amb una bona intervenció i una bona comunicació? 

El descans i la higiene també són situacions educatives.

Cada dia abans d’esmorzar hi ha un moment d’higiene que és on els nens es renten les mans. Per això necessiten arromangar-se les mànigues dels jerseis, agafar una mica de sabó, rascar les mans, esbandir-se-les i eixugar-se-les amb un paper, a més de tirar aquest a la paperera.

Tota aquesta seqüència d’accions conformen una situació educativa, no només per la importància de la higiene personal, sinó pel fet de realitzar tot això d’una forma autònoma i amb molts altres infants al seu voltant, el que implica que l’adult no estarà només per un dels nens sinó que ha d’atendre’ls a tots.

Igualment, durant l’esmorzar són els propis al·lots els que obrin els seus menjars i s’alimenten. Si han menjat iogurt han de netejar la cullera i eixugar-la, a més de recollir els papers per tirar-los a la paperera, recollir la motxilla i fer neta la taula. Després, han de posar bé la cadira i cordar-se la jaqueta tots sols, realment tota una enfeinada.

D’altra banda després del patí els nens fan un petit descans amb l’ajuda de musica relaxant on han d’estar en silenci i intentar no molestar als demés boixos. De manera que en acabar se’ls fa anar, per grups, al bany, on veuen aigua i es renten les mans.

Així que hi ha molts de dies que, mentre la mestra prepara la següent activitat, jo m’encarrec d’aquests dos moments. Els quals fomenten una convivència sana creant contextos de benestar i tranquil·litat, afavorint d’aquesta manera diferents situacions educatives.