martes, 9 de abril de 2013

Reconducció.


Cada sessió de psicomotricitat és diferent igual que cada nen.
Durant aquest mes que he estat a l’escola mai havia vist a una de les nenes jugar a les sessions de psicomotricitat, cosa que tenia una mica preocupada a la mestra. Perquè, no és que fes un joc més tranquil, sinó que directament es passava tota l’hora asseguda a un banc mirant com els altres nens jugaven i quan era l’hora de recollir, llavors es posava ella a jugar.

La tutora i jo havíem comentat que potser es tractava del soroll, ja que en aquella aula hi ha molta remor i la nena és molt i molt sensible, que no tranquil·la. Així que l’educadora va decidir que a la reunió amb els pares, quan venguessin a recollir l’informe, parlaria amb ells.

Avui, que ja hem tornat de les vacances de Pasqua i que la mestra ja havia parlat amb els pares, la docent i jo estaven comentat què fer. Doncs, els pares havien suggerit posar-li taps de silicona, però pensavem que si ho fèiem així, tal vegada, sempre n’hauria de portar. I l’altra opció, que suggeria la mestra, era tallar la sessió de psicomotricitat als cinc minuts i començar a recollir i quan la nena comences a jugar, reprendre-la per a la resta de la classe. No obstant, aquesta opció, a mi no m’agradava, perquè era massa perjudicial per a la resta, doncs els hi tallaven el joc sense sentit.

Així que, disposades a posar-li els taps, com a millor opció, al moment que els nens s’estaven llevant les sabates i posant-se els mitjons, ens adonem que la nena també ho esta fent i que estava disposada a començar a jugar amb els altres, sense cap tipus d’intervenció nostra. És a dir, hem hagut de reconduir la nostra actuació, doncs sembla que els pares havien parlat amb ella i això l’havia donat seguretat per a actuar amb normalitat durant la sessió de psicomotricitat.

No és realment impressionat com pot canviar tot amb una bona intervenció i una bona comunicació? 

No hay comentarios:

Publicar un comentario