viernes, 26 de abril de 2013

Un claustre sobre la felicitat.


Avui el claustre estava dedicat a la felicitat. Més concretament per compartir aquelles impressions dels alumnes sobre com podem aconseguir, entre tots, situacions més felices a l’escola. Però abans de compartir allò que havien dit els representats de cada grup envers això, la directora ha explicat que, segons la seva opinió, no podíem pretendre que els alumnes reflexionessin sobre aquest tema tant complex sense haver-nos aturat nosaltres a fer-ho. Així que ha proposat que cadascú escrigués a un paper allò que, segons cadascú, un mestre necessita per ser feliç a l’escola. De manera que l’equació quedava: MESTRE + FELICITAT = ....

I al final una de les mestres ha llegit tots els papers en veu alta, quedat reflectit que allò més important per als mestres del CEIP Sant Carles és la tranquil·litat, el suport dels companys, el recolzament dels alumnes i la no imposició d’un currículum tancat per tal de tenir felicitat a l’àmbit escolar.
Els escrits dels mestres envers la felicitat.

I ara, una vegada a casa, un s’atura a pensar i es pregunta: això ho deuen fer tots els mestre? (El fet d’aturar-se a reflexionar). I al claustres, es pren tanta consciència de la importància de la implicació de tots els mestres en una mateixa tasca? I després de portar-la a terme, s’aturen a valorar-la?


La meva opinió és que si ni tants sols es fa a la universitat, el fet d’escolar als alumnes i les seves opinions com a subjectes que viuen de prop els canvis i els processos, com podem fer entendre a la resta de la societat que allò que pensen i veuen els nens és tant important com el que pensem nosaltres, només que des d’un altre punt de vista? 

No hay comentarios:

Publicar un comentario