lunes, 20 de mayo de 2013

Hi ha moltes coses a aprendre.

Després d’aquests mesos de pràctiques i de reflexió constant m’agradaria tancar aquesta etapa amb una valoració.

Durant aquest espai de temps han succeït moltes coses, unes que m’han agradat més i altres menys, però totes útils en aquest camí constant de l’aprenentatge on, gràcies a totes aquestes situacions, he aprés més de mi mateixa.

He pogut constatar algunes de les meves limitacions per millorar-les en un futur, com no tenir prou estratègies per sortir d’una situació imprevista com és que els infants acabin la feina o activitat prevista abans del temps preestablert. Això, per a mi, al principi era un moment d’angoixa probablement perquè sóc de ment calculadora i m’agrada tenir-ho tot ben organitzat i quan alguna cosa no va com esperava doncs em posava nerviosa, però després de viure diverses situacions d’aquestes he aprés a assumir-ho, ja que els nens són imprevisibles i això hi ha que aprofitar-ho. Et fan evadir-te de preocupacions innecessàries i entendre que allò vertaderament important és el goix que senten en realitzar alguna cosa que els hi agrada.

Però no penseu que tot ha estat “patir”. Paral·lelament he vist créixer els meus punts forts o capacitats, és a dir, un context tant idoni com és la vida diària a una classe pot ser esgotador però també molt enriquidor. Deixa que realment puguem desenvolupar les nostres capacitats i posar-les en marxa, en el meu cas en relació a la documentació, m’he adonat que m’agrada enregistrar les situacions per després aprofitar-les en comunicació amb les famílies o amb els mateixos nens i potser això té alguna cosa a veure amb la meva capacitat reflexiva, no ho se.

I com no pot ser d'altra manera, encara ens queden moltíssimes coses a aprendre i moltes més a fer. És per això que els meus objectius de cara al futur són seguir fent i aprenent i, a poder ser, tot plegat com suggereix Schön (1992) amb el seu concepte “leerning by doing”.

Learning by Doing

viernes, 10 de mayo de 2013

Han hagut canvis...

Com ja sabeu vàrem començar el projecte anomenat “Sant Carles als ulls de les casetes” i com a qualsevol activitat, per molt ben planificada que estigui, sempre hi ha canvis. 
En aquest cas el canvi va arribar després de realitzar les dues primeres sessions, una primera d’observació del poble (oliveres, font i església) i la segona de reflexió. La idea principal era que a la reflexió la mestra planteges preguntes, arran de la visualització de les fotos realitzades a la primera sessió, i que els nens anessin explicant que era el què havien vist. Però, què va succeir? Que els nens s’inventaven les respostes, no deien el que realment havien comentat quan havien trobat coses interessants a l’observació. Per exemple, ells van trobar un pou tancat amb una porta i picaren la porta, la qual produïa un so llarg, i a la reflexió deien que havia un lleó o un elefant, etc.

Encara així, la mestra va intentar redirigir la conversa però va ser impossible ja que en veure altra imatge es seguien inventat les respostes. Per tant, vam haver de desistir i entengueren que la conversa en situació real és molt més útil que no pas posposada, cosa que anotarem per properes activitats.



D’igual manera, la tercera sessió (visitar el carrer de vianants) va ser substituïda per dos sortides al bosc, ja que començava el bon temps i els nens venien contínuament a classe amb floretes. Per tant, van decidir fer una sessió per agafar floretes i veure els bitxets que en elles viuen i una quarta sessió per anar al bosc on hi havia moltes plantes i molts animalets.

miércoles, 8 de mayo de 2013

La plasmació és important.


He pogut observar diverses sessions de psicomotricitat a la classe de 4t d’EI i m’he adonat que no moltes vegades existeix el moment de conversa i plasmació de les sensacions. No se ven bé quina és la raó per la qual a la majoria de les sessions no es realitza aquesta part tant important de les classes de psicomotricitat, però en la meva opinió s’hauria de cercar un moment de parlar sobre allò viscut i posteriorment poder-ho representar, ja sigui amb plastilina, amb dibuixos de forma individual o amb un gran mural de paper continu, doncs possibilitats n’hi ha de molt diverses.

Potser no es realitza aquest moment perquè el gimnàs ha de ser ocupat per un altre grup i no se li pot dedicar el moment necessari, però per solucionar aquest fet podrien portar a terme aquesta part a classe, com sí es fa a una de les classes de 5è d’EI, després, clar està, de fer una mica de descans, però sense fer conversa.

Atès que, segons el meu punt de vista i segons el llibre La psicomotricidad en la escuela: una práctica preventiva y educativa (2001, 107), aquest moment és privilegiat i ajuda al nen a “prendre distància de l’activitat motriu per passar a altres nivells més elaborats i cognitius”, doncs amb aquest tipus de tasques s’afavoreix la representació mental de tot allò que s’ha viscut anteriorment.  

viernes, 3 de mayo de 2013

Les fotos dels infants són un recurs més.

Després d’estudiar minuciosament el material de la classe m’he adonat que per tot arreu es podien trobar fotografies dels infants com a recurs educatiu i és per aquest motiu que he decidit dedicar-li una entrada a aquest tipus d’aprenentatge.

És a dir, la mestra utilitza les fotos dels nens com a element identificatiu per als nens i les associa a altre element, com pot ser el caseller on guarden les feinetes. O les posa al costat del nom del nen per a que comencin a aprendre les lletres del seu nom, o a sobre de la inicial de cada nen.
O sigui, amb elles ha creat nombrosos recursos útils per al funcionament de la vida diària, com les targetes per als racons i dir en quin racó es troba jugant cada nen, o simbòliques per als nens, com les que es troben al trenet dels mesos del any on es representa en quin mes és l’aniversari de cada nen o els pastissos que simbolitzen quants anys tenen els infants i es representa també el trasllat del pastís dels tres anys al dels quatre anys.

En altres paraules, amb les fotografies, que són elements molt identificatius per als nens, es poden treballar infinitat d'esdeveniments si es fa de forma acurada i havent-ho reflexionat anteriorment.

jueves, 2 de mayo de 2013

Tallers intracicle.


Els dijous després de fer l’assemblea d’arribada tot el cicle d’infantil del CEIP Sant Carles fa tallers. En concret són set tallers, on cadascuna de les tutores d’infantil (una de 4t, dos de 5è i dos de 6è), més l’especialista de música i la d’anglès es responsabilitza d’un d’ells.

L’activitat consisteix en repartir els boixos de cada classe en grupets d’entre tres i quatre infants per a assignar-los un taller determinat, de manera que cap nen no vagi tot sol a l’activitat i pugui anar, almenys, amb un o dos companys de la seva classe. Per aconseguir aquesta distribució una de les mestres s’encarrega de fer els grups abans del inici de cada trimestre i després el dia que toca el taller cada tutora posa el número, amb gomets a la solapa de la camiseta, corresponent al taller que li toca a cada nen, de tal manera que els nens no repeteixin activitat.

Els tallers que hi ha són: el de música, anglès, cuina, art, conta contes, interactiu i experiments. A cada trimestre l’activitat que es fa a cada taller és diferent, és a dir, si al segon trimestre, al taller de cuina, es feien seriacions en forma de pinxet amb aliments, al tercer trimestre es fa una altra cosa, que en aquest cas és crear animals de la primavera, després de sentir un conte envers aquesta estació, amb pasta de sucre.

Com que és complicat explicar en poc espai tot el que es pot fer en aquests tallers i quines són les competències que es treballen, doncs és un moment molt adient per veure com ajuden els petits als grans, entre altres coses, vos deixaré aquí un recull de fotografies que vos donaran una petita idea del que es pot arribar a fer a cada taller.