miércoles, 8 de mayo de 2013

La plasmació és important.


He pogut observar diverses sessions de psicomotricitat a la classe de 4t d’EI i m’he adonat que no moltes vegades existeix el moment de conversa i plasmació de les sensacions. No se ven bé quina és la raó per la qual a la majoria de les sessions no es realitza aquesta part tant important de les classes de psicomotricitat, però en la meva opinió s’hauria de cercar un moment de parlar sobre allò viscut i posteriorment poder-ho representar, ja sigui amb plastilina, amb dibuixos de forma individual o amb un gran mural de paper continu, doncs possibilitats n’hi ha de molt diverses.

Potser no es realitza aquest moment perquè el gimnàs ha de ser ocupat per un altre grup i no se li pot dedicar el moment necessari, però per solucionar aquest fet podrien portar a terme aquesta part a classe, com sí es fa a una de les classes de 5è d’EI, després, clar està, de fer una mica de descans, però sense fer conversa.

Atès que, segons el meu punt de vista i segons el llibre La psicomotricidad en la escuela: una práctica preventiva y educativa (2001, 107), aquest moment és privilegiat i ajuda al nen a “prendre distància de l’activitat motriu per passar a altres nivells més elaborats i cognitius”, doncs amb aquest tipus de tasques s’afavoreix la representació mental de tot allò que s’ha viscut anteriorment.  

No hay comentarios:

Publicar un comentario